Vivim en una societat en la qual les cures no ocupen el centre, una societat en la qual les treballadores de la llar compleixen amb les seues obligacions, però els seus drets continuen vulnerats. A l’Estat Espanyol 550.000 dones treballen en aquest sector. Al País Valencià són 30.000 dones, la majoria migrants. Sobreviuen en un sector precaritzat i marcat per la pobresa. I l'arribada de la pandèmia va agreujar la seua situació.
Les empleades de la cura i la llar cotitzen a la Seguretat Social, però només se'ls reconeix la malaltia comuna, cap malaltia laboral. Mentre el seu treball pot provocar-les: túnel carpià, rizartrosis, lumbars, patologies mentals com a depressions… Estan completament desprotegides, tal com reull Gonzalo Sánchez en aquest repor:
Des de l'Assemblea Feminista de València exigim ja la ratificació del Conveni 189. Per a les treballadores de la llar significa tenir dret a atur, poder cotitzar pels seus salaris reals, la desaparició del sistema especial en el qual es troben i les discrimina i passar al règim general com la resta de treballadors/as. Significa rebre el mateix tracte, amb accés als mateixos drets. Exigim ja condicions dignes i equitatives de treball per a les treballadores de la llar!
#DerechoAlParo #DretsPerAtotes #EspañaRatificaEl189Ya
#AliancesFeministes #TrabajadorasEsenciales
via @AssembleaVlc@twitter.com
